Mapa de la pagina web

Blog-Artikel

De la vida laboral »

Llibres »

Això no em sembla espanyol »

Idiomatische Wendung »

En nom propi »

País i gent »

Llengües »

Traduccions »

Una pausa al blog - decisió entre formació i escriure

Una pausa al blog. ¿Per què? Quan vaig tornar a dissenyar aquesta pàgina fa vuit

Una pausa al blog - decisió entre formació i escriure Llegeix més »

Una pausa al blog. ¿Per què?

Quan vaig tornar a dissenyar aquesta pàgina fa vuit anys, vaig voler tenir un blog expressament. La idea era crea contingut addicional i poder renovar la pàgina més sovint. Això ho he aconseguit més o menys durant tots aquesta anys, tot i que no tinc cap pla de redacció ni res que s'hi assembli, i tampoc cap regularitat amb les entrades que escric i publico.

Aventatges d'escriure un blog

Publicar contingut propi a la pàgina té moltes aventatges per als autònoms i les autònomes. Aquesta feina addicional m'ha aportat sobre tot aquests tres aventatges:

  • Més visibilitat. Gràcies a les entrades al blog puc compartir contingut a totes les plataformes socials on hi tinc un perfil, i algunes poden ser d'interès per a algunes usuàries i alguns usuaris.
  • Presentar la feina que faig. Les idees per a les meves entrades em venen de la meva feina o d'alguns cursos de formació que tenen a veure amb les meves tasques i que m'han agradat especialmente.
  • Les sol-licituds i les preses de contacte a través de la pàgina web han augmentat. Gràcies a la quantitat més gran de contingut i al fet de compartir les entrades, també augmenta el número de visitants a la pàgina web. Abans fins i tot ho seguia i ho mesurava. Avui, en canvi, amb tota la feina que tinc ja no ho puc fer més. Però no es pot negar que em troben a Internet quan algú necessita alguns dels meus serveis.

Desaventatges de tenir un blog

Però escriure entrades per a un blog també té els seus desaventatges. Per a mí, els dos més importants són el fet que demanen molt de temps i que escriure regularment requereix una certa disciplina.

No només es necessita temps per buscar temes adequats, sino també escriue. A més a més, el blog no té èxit d'un dia per l'altres. Qui esperi obtenir resultats ràpids, es veurà ràpidament decepcionat. Un altre factor necessari també és la constància: escriure regularment i no plegar massa aviat.

Un altre desaventatge és tot el coneixement tècnic que cal saber per fer-ho bé: tot el que té a veure amb els plugins, al SEO i a les paraules clau. Sense ajuda no ho hauria aconseguit mai, i les meves entrades tampoc és que siguin res de l'altre món. Simplement faig el que puc :-)

Blogpause

Una pausa al blog

A la meitat de l'any 2021 he arribat a la situación en la que els desaventatges de tenir un blog superen els aventatges, sobre tot pel que respecta a la regularitat de les publicacions i al temps necessari per escriure. La raó és senzilla: el meu temps, com el temps de tohom, és limitat.

Formació o escriure un blog

Des del gener de 2021 estic fent una formació online als vespres per preparar-me per a l'examen de traductora oficial a Alemanya (Staatlich geprüfte Übersetzerin). Aquesta formació dura un any sencer  l'organitza l'escola Übersetzer- und Dolmetscherschule Köln. Quan acabem, els meus companys i jo farem els examens a la Càmara de Comerç de Darmstadt (IHK Darmstadt).

Les persones que ja han fet aquest examen saben què cal preparar. No es tracta només de la traducció en la pròpia combinació d'idiomes (o de més), sino que hi ha més assignatures. En el nostre cas són les següents:

  • Cultura i estructura d'Estat d'Alemanya i Espanya (Landeskunde)
  • Gramàtica de l'alemany i del castellà
  • Dret i la traducció de textis jurídics castellà-alemany
  • Economia
  • Traduccions a la vista

La formació que estic fent només contempla una combinació d'idiomes. Per això es pot fer en un any. Però quin any... Tenim quatre dies de de classe online a la setmana, tres hores cada dia. A tot això cal afegir-hi la preparació de les traduccions per a cada setmana, més estudiar els continguts de cultura, dret i economia. En aquest sentit, no pensava que tindria tanta feina quan vaig decidir apuntar-m'hi.

Prendre la decisió

Aquesta formació és, per tant, la raó per la que he decidit fer una pausa més llarga del que seria normal per a aquest blog. Segur que no és la noticia que el món està esperant, però amb aquesta entrada en trec pressió a mi mateixa i em dono més temps. Temps que necessito aquest i el proper any per concentrar-me en la preparació de l'examen en sí, a més de tota la feina i els encàrrecs de cada dia.

Mentrestant i fins que no torni a reprendre el blog, m'apuntaré idees i espero que el proper any, quan hagi aprovat l'examen (espero!) tornir a escriure. Perquè en realitat m'agrada. Em costa una mica trobar idees i sóc lenta en posar-m'hi i escriure. Però quan per fi començo, no ho deixo fins a tenir enllestida l'entrada. En aquest sentit, m'acomiado fins a l'any que ve (2022), quan acabi amb la pausa en aquest blog.

Gestió de proyectes: des del contacte fins a la traducció

La gestió de projectes entre bastidors Els traductors i les traductores professionals tenen molta feina

Gestió de proyectes: des del contacte fins a la traducció Llegeix més »

La gestió de projectes entre bastidors

Els traductors i les traductores professionals tenen molta feina abans i després de la traducció i de la seva entrega al client. Molts clients no tenen clar què suposa aquesta gestió de projectes invisible per a ells. Tanmateix, abans que el client rebi la traducció que ha encarregat, els traductors i les traductores realitzen una sèrie de passes necessàries entre bastidors que es repeteixen una vegada i una altra.

Contacte y confirmació de l'encàrrec

El primer pas és, evidentment, la posada en contacte amb el traductor o la traductora. Els primers detalls importants per als traductors és la quantitat de texte per a traduir i la data d'entrega que necessita o vol el cliente. Sense conèixer la quantita de text no és possible fer una oferta concreta. les importantes para los traductores son la cantidad de texto a traducir y la fecha de entrega deseada. Sin conocer la cantidad de texto, no es posible hacer una oferta concreta. A l'entrada Calcular les despeses d'una traducció vaig resumir cóm es pot calcular quant val una traducció.

Per a la majoria de les consultes, n'hi ha prou amb el contacte inicial. A continuació escric una oferta, i s'arriba a un acord, o no. La major part de la meva comunicació és per correu electrònic, i en alguns casos també per telèfon. Com descriu Andrea Halbritter en la seva entrada sobre trucar per telèfon, la comunicació telefònica de vegades és més ràpida i va millor per aclarir malentesos que puguin sorgir.

La gestió de projectes i la seva preparació

La confirmació

Una vegada acordat el preu i la data d'entrega de la traducció, la feina de traduir està ben lluny de començar. Un pas indispensable es la confirmació formal del client. Per suposat, n'hi ha prou amb un correu electrònica, però he sentit algun cas en el que algú ha començat amb la traducció, només per assabentar-se poc després que el client retira l'encàrrec.

Per això sempre espero la confirmació. Algunes empreses o agències fins i tot envien la confirmació en forma de comanda en PDF. Això facilita el registre de la traducció y posteriorment la pròpia facturació.

Crear un projecte

Cuando arriba la confirmació o la comanda, el primer que faig és crear o registrar el projecte dues vegades. Si es tracta d'un client nou, creo una carpeta amb el seu nom i hi guardo tots els documents. Per als clients existens, creo una subcarpeta amb tots els detalls necessaris.

Com a segon pas, documento el projecte en un arxiu de Excel, on emmagatzemo tots els projectes en números en sèrie, a més de tota la informació necessària per a poder fer-ne un millor seguiment, com per exemple la mena de projecte (traducció, edició, revisió, etc.), la persona de contacte, la data de la sol·licitud, etc.

Aquesta gestió interna, invisible per als clients, per a mi és indispensable perquè he d'encarregar-me de varis encàrrecs durant tota la setmana i aquesta és l'única manera de poder fer-ne un seguiment.

La facturació

Com a tercer pas, últimament m'he acostumat a dissenyar i a crear la factura del projecte per avançat. Aquestes factures tenen el número en sèrie de l'arxiu Excel.

Tot i que envio la factura després d'entregar la facturació, ja l'he creat abans de començar i mica a mica ting una visió general de les factures que enviaré a finals de mes.

Per a la facturació, està clar que existeix una gran varietat de programes informàtics, alguns localitzats al núvol, i que a més estan dissenyats per a autònoms com jo. Però encara no he fet aquest pas. Potser algun dia em llenci a l'aventura i informaré sobre aquesta experiència :-)

La realització del projecte: la traducció

Només llavors, després d'acabar els passos anteriors, comença per fi la feina que els meus clients esperen de mi: la traducció del text.

Es podria objectar que es pot fer tota la gestió a posteriori. Però en primer lloc, l'experiència m'ha demostrat que no és gaire eficaç no mantenir l'ordre des d'un bon principi. Y en segon lloc, des del Reglament de Protecció de Dades de 2018, estic obligada, entre altres coses, a documentar les dades personals i a fer-los rastrejables per a tercers. Amb aquesta manera de treballar faig transparent tot procés de la meva feina des del principi.

Gestió de proyectos i el seu seguiment

La traducció està acabada i entregada: la següent traducción? Encara no.

El següent pas és, evidentment, enviar la factura. Alguns consellers diuen que cal enviar-la juntament amb l'encàrrec fet. Però jo les envio uns dies després o totes juntes al final de cada mes, perquè de vegades hi ha preguntes sobre la meva feina i a més a més no vull ser massa directa amb els meus clients.

Si tot va bé, cosa que passa gairebé sempre, els clients paguen la factura dintre del termini establert. A vegades, tanmateix, no ho fan, i pot haver-hi vàries raons per això: la factura s'ha perdut, se n'han oblidat, el client final ‒en el cas de les agències‒ encara no ha pagat, etc. En aquests casos, haig de tenir paciència, però sé que les diners arribaran en algun moment.

El següent, sisplau

I mentres tant, arriben més comandes, i els cavallets de sol·licitar - crear - traduir - entregar (la meva gestió de projectes), ja fa temps que ha començat per als propers encàrrecs. Com podeu veure, la vida com a traductora i correctora mai s'atura i sempre és emocionant i apassionant.

Potser et pot interessar:

Seminari sobre gestió de projectes: un resum

 

Calcular les despeses d'una traducció

Com es calculen les despeses d'una traducció? Quan una empresa, una persona autònoma o un

Calcular les despeses d'una traducció Llegeix més »

Com es calculen les despeses d'una traducció?

Quan una empresa, una persona autònoma o un particular vol que el seu text sigui traduït a una llengua estrangera, surgeixen dues primers preguntes: les despeses d'aquesta traducció i qui ho poden fer.

I llavors comença la cerca en el mar d'internet. Jo, com a mínim, començaria a buscar així si no tingués referències o tingués pocs coneixements sobre el tema, com quan cerco productes específics per comprar en línia.

En aquesta entrada et mostraré dos models de càlcul estàndar al mercat de la traducció, i com et pots orientar per tenir-ne una primera idea. No es tracta de donar preus concrets sino d'explicar-te com calculem i oferim els traductors els nostres preus.

Calcular les despeses d'una traducció

Tipus de traducció

En primer lloc, has de saber quin tipus de traducció necessites, ja que en principi existeixen dues classes de traduccions: les jurades i les no jurades. Les primeres només poden oferir-les els traductors i les traductores que han estat jurats i que tenen el segell corresponent per demostrar que les seves traduccions tenen rang oficial per a les administracions com els documents originals.  tienes que saber qué tipo de traducción necesitas, ya que en principio existen dos clases de traduccions: las juradas y las no juradas. A Espanya, els traductors jurats són habilitats oficialment pel Ministeri d'Assumptes Exteriors (MAEC).

En el cas de les traduccions jurades, sol haver-hi una tarifa mínima per document, que cada traductor estableix ell mateix. Les preus solen calcular-se o bé per paraula o bé per pàgina del document a traduir, També varien de país a país.

Càlcul de les despeses d'una traducció segons una línia estándar

Per a l'altre tipus de traduccions existeixen principalment dos models: el càlcul per línia estándar i el càlcul per paraules. Aquest últim model està bastant extès per a l'anglès com a llengua origen o de partida (llengua que es tradueix a la llengua meta).

A Alemanya, una línia estàndar consta de 55 caràcters, inclosos els espais. Per què els espais? Perque un espai també és un caràcter al teclat com qualsevol altra lletra. Igualment podríem dir que la línia estàndar consta de 55 caràcters inclosos els espais i els caràcters especials com ? o %.  El que compta aquí és que tots son caràcters i que tots plegats formen una línia.

Si encara no estàs convençut, ja vaig contestar aquesta pregunta a la pàgina Traduccions.

Com determinar la línia estàndar

Per determinar el número de línies estàndar d'un text, primer es calcula el número total dels caràcters qe té el text. Això es pot fer a través de la funció de recompte de paraules a Word. La finestra que apareix també indica el número de caràcters del documents. Una altra manera es amb programes especials de recompte de caràcters o línies. Després, aquest número total es divideix per 55.

Un exemple: si el text de partida té 5 000 caràcters (recorda, inclosos els espais i els caràcters especials), llavors el text té 90,90 líneas estándar (5.000/55 = 90,90). Si el teu traductor o traductora calcula el preu d'una línia estàndar en un 1,50 € per línia, per exemple, llavors la traducció costarà 136,36 € més IVA.

Text d'origen o text d'arribada

La resposta a la pregunta si el número de línies estàndar es calcula a part del text d'origen o de partida o del d'arribada o meta, és difícil de contestar. Depèn molt de la combinació d'idiomes. Per exemple, els textos traduïts des de l'anglès o de l'alemany a una llengua romànica com el català o el francès solen ser més llargs que el text d'origen. Es calcula que aquests textos traduïts són entre un 10% i un 20% més llargs que el text o en anglès o en alemany.

Evidentment, això va en detriment del traductor d'una llengua romànica, i per tant molts traductos negocien el el preu de la traducció només sobre la base de la traducció acabada.

Cosa que, al seu torn, no beneficia especialment els clients, que en aquest cas no sabràn quines seràn les despeses de la traducció al moment de realitzar la comanda.

Aquesta és la raó per la que la majoria dels traductors treballen a partir del text original o de partida, per garanitzar la màxima transparència als seus clients.

Càlcul de les despeses d'una traducció per paraules

Un altre model de preus que s'està extenent cada més a causa de la globalització és calcular les despeses d'una traducció en funció de la quantitat de paraules del text d'origen. En aquest cas el preu es compsa del preu per paraula que estableix el traductor, normalment en cèntims, per la quantitat total de paraules del text.

Tot i així, aquest model té les seves trampes per a llengües com l'alemany, que permet combinacions de paraules llargues, i en realitat va en detriment del traductor, ja que com més llarga és la paraula, més caràcters té, però només es calcula una sola paraula tot i que sigui una paraula composta com per exemple Schlafzimmer, que vol dir dormitori en català.

Però per a idiomes com l'anglès, que té moltes paraules curtes, aquesta pràctica ha demostrat tenir molts aventatges i ara es fa servir cada vegada més per a altres idiomes.

¿Com calculen els traductors els seus preus?

Como es diu en català, Cada mestre té el seu llibre, és a dir, el seu mètode i els seus propis càlculs. Aquests es bases en les necessitats de cadascú, les seves despeses fixes, la seva meta d'ingressos anuals, etc.

Els traductors es formen constantment en aquest àmbit empresarial de la seva feina. En aquest sentit, pregunta directament al traductor o la traductora amb qui vulguis treballar. Ell/Ella et passarà en primer lloc una estimació de les despeses de la traducció. Tingues en compte que el preu proposat ha de cobrir les despeses fixes de la persona autònoma, al mateix temps que també reflecteixen els seus anys d'estudi, formació continua i experiència en el sector.

 

memoQ per a professionals - article BDÜ Bayerinfo

Article per a la revista BDÜ Bayerinfo La següent entrada es va publicar a la

memoQ per a professionals - article BDÜ Bayerinfo Llegeix més »

Article per a la revista BDÜ Bayerinfo

La següent entrada es va publicar a la revista BDÜ Bayerninfo, a que només hi tenen accés els membres en la seva versión impresa. En aquesta entrada hi vaig escriure un resum de l'últim seminari presencial al que vaig poder assistir fins avui en dia, a principis del 2021. Quan es podran a celebrar seminaris presencials un altre cop, ningú ho sap encara...

MemoQ per a professionals

El 16 d'octubre de 2020 va tenir lloc la segona part del seminari sobre memoQ de Anke Betz, aquest cop amb l'ajuda de Birgit Hofmann (beomed). Com al febrer, quan vam assistir a la primera part, les dues col-legues van presentar els seus continguts amb un profund coneixement de la matèria i molt d'humor.

Aquest cop vam estar completament soles: dos ponents femenines i les participants (vol dir: no hi havia cap home, per desgràcia). Anke Betz, que es va encarregar de la primera part, va poder saltar-se les primeres pàgines de la seva presentació i va anar al gra de seguida, ja que els primers temes ja els coneixíem (per exemple com pujar un arxiu per començar a traduir). Primer ens vam mirar totes juntes les opcions de memoQ, per exemple les regles de segmentació i la configuració de les llistes d'autocorrección per a diferents idiomes, entre altres moltres coses.

Crear plantilles per a projectes i més coses

Un altre tema que va tractar trató Anke Betz va ser crear unes plantilles per a projectes des de la consola de recursos. Amb aquestes consoles poden automatitzar-se els projectes que es creen amb memoQ, ja que ja s'han configurat totes les passes i els recursos necessaris per a la plantilla. Després, les participants van començar a fer preguntes a tort i a dret i Anke Betz va adaptar la seva presentació a mesura que anàven sorgint. Un d'aquests temes va ser l'aliniament de documents (alignment) o la importació d'imatges en tots els formats més comuns per a poder localitzar-les.

memoQ Projekt Manager

Traduir en equip amb memoQ

Després d'una pausa d'una hora que van aprofitar per a anar a dinar, Birgit Hofmann ens va ensenyar tres eines que poden ser molt útils per a equips de traducció. La primera va ser el Language Terminal, amb el que es poden convertir documents de format InDesing, entre altres coses, o bé compartir memòries de traducció o bases de dades de terminología. La següent eina, memoQ Project Manager, té totes les funcions de memoQ, però a més ofereix la gestió de projectes, l'assignació de papers entre l'equip (gestor/a, traductor/a, revisor/a), la creació de paquets, i moltes coses més. Tanmateix, la compra y el contracte costa una mica més que el memoQ original. Finalment, Hofmann ens va ensenyar l'eina memoQ Cloud Sever, que, com ja diu el nom, permet fer-ho tot des del núvol: traduir, corregir i gestionar. Però només val la pena per a projectes realment grans.

Procés de correcció, Content Connector i Hey memoQ

Anke Betz es va encarregar de les hores que faltaven. Amb memoQ també es poden fer correccions, evidentment, i també té una funció semblant a la del programari Dragon que es diu Hey-memoQ, tot i que només la poden fer servir els usuaris que tinguin un iPhone. I finalment, el Content Connector és una variant de la plantilla de projectes: crea una unió entre un arxiu de l'ordinador i memoQ, amb la qual poden intercanviar-se arxius sense haver de crear un projecte de traducció.

En total va ser un seminari molt fructífer. Com a mínim jo el vaig gaudir molt i tinc ganes d'aprendre més. Espero que l'associació BDÜ ofereixi més seminaris sobre aquest tema i aquest format (tot i que a principis de 2021 encara no sembla probable).

Això també en podria interessar:

Seminar über Projektmanagement: ein Bericht

Repàs de l'any 2020 y perspectives pel 2021

Repàs de l'any: la idea d'un amic De l'època d'estudiant a Dresde, Alemanya, m'ha quedat

Repàs de l'any 2020 y perspectives pel 2021 Llegeix més »

Repàs de l'any: la idea d'un amic

De l'època d'estudiant a Dresde, Alemanya, m'ha quedat el record d'un amic que vaig conèixer a la residència, que cada any s'asseia el 31 de desembre per escriure sobre les coses que li havien passat aquell any, com si fos un diari. A partir d'aquest record vaig tenir la idea de fer el mateix per a aquest any 2020 tan especial. Però no només per la pandèmia de la Covid-19, sino també pel canvi climàtic, que cada vegada s'està fent més visible, i, pel que fa a mi, per la meva situació laboral.

Membre de l'Associació alemanya d'intèrprets i traductors BDÜ e.V.

L'any va començar per a mi amb una bona notícia: ser membre de l'Associació alemanya d'intèrprets i traductors BDÜ, en la seva secció de l'Estat Federal de Baviera, on visc. A principis de gener va tenir lloc la recepció anual, on vaig anar per conèixer nous col·legues de l'associació. I efectivamente, d'aquesta trobada va sorgir el grup de castellà del BDÜ de Baviera. Fins avui no hem pogut trobar-nos personalment, però sí que es van organitzar videoconferències cada dos mesos més o menys, de les que han sortit algunes idees que espero que es facin efecte aquest any 2021.

Projectes editorials

La feina continua...

Els projectes editorials en els que vaig participar van continuar realitzant-se malgrat la pandèmia del Covid-19, amb una gran diferència pel que fa al llibre més gran del que sóc autora, un manual de castellà com a llegua estrangera per a avançats: l'última reunió presencial va tenir lloc el febrer. Després només vam seguir comunicant-nos a través de Zoom. Aquest any 2o21 el llibre es publicarà després que haguem acabat la resta de manuscrit que ens falta i la fase de maquetació, ja començada.

L'any 2020 vaig treballar en tres projectes editorials més i l'encàrrec d'un llibre de gramàtica, que continua aquest anys 2021. Però...

... també hi va haver conseqüències

... la data de publicació d'un dels projectes editorials de correcció es va ajornar, de la primavera del 2021 a la tardor. Dos projectes editorials més també es van posposar per diferents motius. Una de les raons va ser que la redactora d'una de les editorials (on l'any 2020 es va publicar el llibre de gramàtica del castellà per preparar la selectivitat alemanya) va haver de treballar molt des de casa perquè la guarderia dels seus fills va tancar uns quants mesos. Però ajornar no vol dir cancel·lar. Aquests projectes es realitzaran, espero l'any 2021, una mica més tard del previst.

Un client amplia els seus serveis

Per la part de les traduccions també vaig tenir bastant feina. Un dels meus clients directes va reaccionar ràpidamente a la pandèmia de la Covid-19 i va ampliar els seus serveis, comunicant-los, en el cas del castellà, amb els textos de marketing que tradueixo regularment.

Altres clients també em van seguir donant feina, tant en traducció com en correcció. No vaig tenir ni més ni menys feina que l'any 2019, cosa que va ser molt gratificant en vista a la situació general i a les notícies que ens arribaven. En un plànol personal, fins i tot una persona de contacte va tornar de la seva baixa de maternitat al setembre i m'ho va comunicar a través de LinkedIn.

La família, el blog i formació contínua

I ja que menciono l'àmbit privat: tenir la família a casa també va ser nou per a mi, acostumada a treballar sola i des de casa. Per als meus fills va suposar un retrocés en el seu aprenentatge, perquè les escoles van tancar sense cap mena de preparació, i el seu consum dels mitjants de comunicació ha augmentat. Només gràcies a la professionalitats dels seus professors i professores, el seu aprenentatge no va anar a menys. En aquest sentit només els puc donar les gràcies, perquè els polítics no van fer res. Tancar les escoles sense mesures concretes en la protecció de la salut i sense invertir un cèntim en equipament digital tant de les escoles com de les famílies em va semblar passar poc i a més massa a curt plaç, sense pensar en les conseqüències per a les generacions joves.

Però entre tots aquests canvis, el 2020 també vaig tenir temps per escriure algunes entrades al blog, com per exemple la sèrie sobre les col·locacions y com traduir-les, per assistir a alguns seminaris del BDÜ (alguns fins i tot presencials) per escriure una breu aportació com a invitada per al blog de la collega Andrea Halbritter. També vaig escriure una breu ressenya sobre un dels seminaris als que vaig assistir, sobre el software MemoQ, per a la revista BayernInfo del BDÜ de Baviera. La revista està disponible per als membres del BDÜ en formato PDF.

Perspectives per l'any 2021

Tenint en compte la situació general, veig aquest anys que comença amb optimisme. Els projectes editorial segueixen funcionant, compto amb més encàrrecs de traducció o de revisió per part dels meus clients, i també faré una formació online per a obtenir el títol oficial de traductor/a alemany, que comença el gener de 2021. Fa anys que volia fer aquesta formació, pas previ per poder ser traductora jurada, però entre la feina i la família sempre em faltava temps. Aquesta oferta online està feta expressament per a mi, així que no vaig pensar-hi més i vaig presentar els papers.

Us desitjo a tots un bon any 2021, ple d'èxit i de salut, i espero llegir els vostres repassos :-)

Un podcast sobre la llengua catalana a la universidad LMU de Munic

Aprendre català a la universitat Un col∙lega de la Ludwig-Maximilians-Universität (LMU) de Múnich em va

Un podcast sobre la llengua catalana a la universidad LMU de Munic Llegeix més »

Aprendre català a la universitat

Podcast LMU - Aprendre català

Un col∙lega de la Ludwig-Maximilians-Universität (LMU) de Múnich em va proposar a l'agost de  de 2020 que gravéssim junts un podcast sobre la llengua catalana i també sobre els nostres estudiants. Faig classes de català a la universitat per a estudiants de Romanístiques i per a altra estudiants de carreres d'humanitats des de l'any 2013. En alguns semestres fins i tot s'hi apunta gent gran a través de l'oferta de la universitat per a les persones de la tercera edat.

La intenció del meu col∙lega és establir una sèrie de podcast amb treballadors i estudiants del Instituts für romanische Philologie (Institut de Filologia Romànica) de la universitat LMU München. La llengua principal de tots els podcast és el castellà, com aquest amb mi. No  descartem, tanmateix, que en un futur en gravem un altre o més en català. I qui sap, potser ell gravi també alguns podcast en portuguès i en gallec.

Podcast en part per llegir, en part per escoltar

Aquest podcast està disponible a la plataforma Moodle de la LMU München, que és interna. Això vol dir que només hi tenen accés els treballadors de l'institut o els estudiants matriculats.  Per a totes les altres persones interessades en el català, ofereixo el contingut del podcast aquí, després d'haver-ho parlat amb el meu company. Per motius de privacitat he transcrit les seves preguntes (a continuació com a LMU), però les meves pròpies respostes es poden sentir com a gravacions independents (a continuació com a LMU).

El podcast

LMU: Hola a todos. Hoy quiero conversar con mi colega, Montserrat Varela, sobre el catalán. En castellano, pero no descartando que en próximos podcasts lo hagamos en catalán, o que le adjuntemos a este podcast una versión catalana. Hola Montse, ¿qué tal estás?

MV: Primera respuesta

LMU: ¿Qué piensas de la actual situación del catalán? ¿Crees que los fuertes debates y conflictos de los últimos años han contribuido positiva o negativamente a la percepción del catalán como lengua por parte de los no catalanoparlantes y potenciales estudiantes del catalán?

MV: Segunda respuesta

LMU: Pues pienso que los muchos vaivenes políticos y sociales sí pueden influir. Creo que se han roto algunos puentes, y eso, si es verdad, puede despertar el interés de querer saber más sobre el asunto y querer estudiar esa lengua y cultura catalana. Pero... por otro lado no creo que no pueda causar también el efecto de percibir como incierto el estatus social y político de la lengua y, por tanto, también su prestigio. Puede, por ejemplo, mermar la voluntad de hacer un semestre o año de intercambio en una universidad catalana, ¿no crees? Y volviendo a tus estudiantes, ¿qué motivación percibes en ellos?, ¿qué valor le dan ellos a su aprendizaje, según lo que te cuentan ellos?

MV: Tercera respuesta

LMU: Son aspectos interesantes. Pues, sí, parece que el estudiantado del catalán tiene un perfil más marcado, aunque, permíteme la objeción, seguramente no todos los estudiantes del español escogen esa lengua por prestigio o por haberla estudiado ya en el instituto. Lo que me llama la atención es que dices que la mayoría de las informaciones que se reciben aquí sobre Cataluña pequen en cierto grado de perspectivismo... puede ser... y que los estudiantes que normalmente tienes en clase tienen otros canales para informarse, sobre todo por estar vinculados a las regiones catalanoparlantes más allá del mero interés filológico. Entonces ¿cómo se podrían llegar a interesar por el catalán las personas carentes de este vínculo, un vínculo digamos más bien personal? ¿Qué aspectos de la lengua catalana, como fenómeno, resaltarías?

MV: Cuarta respuesta

LMU: Estoy totalmente de acuerdo, Montse. Y me parece también un buen comentario final. Así que, nada que añadir, salvo darte las gracias por protagonizar este podcast y mostrarnos algunos aspectos relevantes de la lengua y cultura catalanas, que, por cierto, ofrecemos en nuestro instituto como segunda lengua románica y hasta un nivel B2 inicial. Esperemos que la gente se siga apuntando, siga disfrutándolo, para conocer la realidad plural plural de España, lingüística y cultural, y no solo de España, como nos has recordado. Gracias, otra vez, y hasta luego.

MV: Quinta respuesta

LMU: Perfecte. Fins aviat a tothom!

Dos entrades més sobre (aprender) català en aquest blog (en alemany):

Seminari sobre gestió de projectes: un resum

Gestión de proyectos: el trabajo invisible de una autónoma Alguien me dijo un día que

Seminari sobre gestió de projectes: un resum Llegeix més »

Gestión de proyectos: el trabajo invisible de una autónoma

Alguien me dijo un día que la palabra alemana "selbstständig", autónomo, en realidad significa que uno trabaja solo (selbst) y continuamente (ständig). Para autónomos como yo esto significa que el trabajo no empieza ni cuando se ha confirmado el encargo ni cuando lo hemos terminado y entregado al cliente.

Antes y después hay que hacer muchas otras tareas: escribir correos electrónicos, valorar el volumen de trabajo de un encargo, escribir una factura, seguir su pago, y a veces también reclamar el pago de una factura pendiente, etc. Con pocos clientes, se puede tener todo bajo control, pero si el número de clientes augmenta con el tiempo, es fácil perder la cuenta de todos los encargos, correos electrónicos, facturas pendientes o no, etc. …

"Alemania desconocida"

"Alemania desconocida" Alemania desconocida va ser fundat pel mexicà Omar Padrón. Amb aquest portal Omar

"Alemania desconocida" Llegeix més »

"Alemania desconocida"

Alemania desconocida va ser fundat pel mexicà Omar Padrón. Amb aquest portal Omar vol explicar Alemanya en castellà.

"Alemania desconocida" reuneix entrades sobre ciutats, diferents llocs per visitar, canals de youtubers d'Amèrica Llatina que viuen a Alemanya, i moltes coses més.

Biografies de personatges alemanys en castellà

Alemania - Deutschland - Elisabeth Selbert L'any 2019 vaig començar la meva col∙laboració amb el portal amb biografies de personatges de diversos àmbits de la vida pública. Les meves aportacions apareixeran cada dos mesos més o menys, i la primera entrada està dedicada a Elisabeth Selbert, una de les quatre mares de la Llei Fonamental alemanya (Grundgesetz), que va destacar entre els más de 60 homes que la van redactar.

¡Espero que us agradi!

I Trobada d'empresaris, bloguers i youtubers castellanoparlants a Munic

Castellanoparlants a Alemanya Com a mínim des dels començaments del segle XXI, la mobilitat i

I Trobada d'empresaris, bloguers i youtubers castellanoparlants a Munic Llegeix més »

Castellanoparlants a Alemanya

Com a mínim des dels començaments del segle XXI, la mobilitat i la presència de ciutadants de tots els paísos on es parla castellà ha augmentat tant a Alemanya com a tota Europa i arreu del món. Molts d'ells han tornat als seus paísos, però els qui s'han quedat aquí contribueixen a una visibilitat més gran de la llengua y els costums hispans, dels seus respectius paísos al país que els ha donat acollida. A Alemanya, molts d'ells s'han fet autònoms, han creat una empresa o també escriuen en un blog o roden vídeos sobre la seva vida aquí, per exemple.

Treffen 1er Encuentro de empresarios

I Trobada d'empresaris/-àries, bloguers/-eres i youtubers de parla hispana a Múnic

Per a reunir aquesta comunitat, la meva col-lega i amiga Valentina Backhaus-Sánchez ha convocat per al dissabte 25 de maig de 2019 una I Trobada d'empresaris/-àries, bloguers/-eres i youtubers de parla hispana a Múnic. L'objectiu és reunir aquest grup perquè es presentin i perquè presentin els seus productes i/o prestacions, i, també, perquè es coneguin entre ells. El públic en general, evidentment, també estan invitats a assistir-hi i a participar-hi. Només cal venir amb una bona porció d'interès i de curiositat. I si aquesta primera trobada té èxit, la idea és repetir-la els propers anys.

Qui ho vulgui, por presentar-se amb una breu presentació de com a mínim 15 minuts. També existeix la possibilitat de posar una taula amb material de presentació i informatiu i també de vendre els propis productes. Després de la ronda de presentacions per matí, a la tarda el focus estarà en el networking entre els/les participants.

 

Dos bloguers en parlen

Omar Padrón, o també Herr Padrón, un mexicà que viu a Alemanya i que blogueja sobre la seva vida aquí al seu blog, ha rodat aquest video en el que explica l'objectiu d'aquesta primera trobada a Munic.

Montse, una periodista bloguera que viu a Münster, també ha escrit sobre aquesta primera trobada en aquesta entrada del seu blog. Por desgràcia, ella mateixa diu que no podrà ser-hi per motius personals. Potser, l'any que ve.

Us esperem a tots i a totes! Serà un dia molt bonic i enrs esperamos a todos y a todas! Va a ser un día muy bonito y enriquidor a Munic :-)

Quan?

El dissabte 25 de maig de 2019

De 10:00 a 18:00 hores

On?

Dachwerk Event

Kolosseumstraße 1

80469 Múnich

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva primera correcció d'una traducció automàtica

La traducció automàtica Al mes d'octubre de 2018 em van fer un encàrrec bastant interessant:

La meva primera correcció d'una traducció automàtica Llegeix més »

La traducció automàtica

Traducció Postedició

Al mes d'octubre de 2018 em van fer un encàrrec bastant interessant: la correcció d'una traducció automàtica en castellà, amb llengua de partida en anglès. Alguns traductors no volen saber res d'aquesta mena d'encàrrecs, però jo penso que les traduccions automàtiques són el pa de cada dia ja i que de fet aniran en augment. Això no vol dir que les traduccions automàtiques siguin tan bones com per poder ser publicades. Aquest no és el cas, i per això crec que els traductors i les traductores tenim encara molta feina per endavant.

Com a àmbit d'investigació, la traducció automàtica s'engloba dintre de la lingüística computacional i forma part de la intel·ligència artifical en general. La traducció humana, en canvi, és objecte de la lingüística aplicada.

La postedició

El terme tècnic per a aquesta mena de correccions es diu postedició, es a dir l'edició d'un text després que aquest hagi estat traduït per una màquina. El següent article de la revista tradumàtica explica amb més detalls què es la postedició en l'àmbit dels mitjants de comunicació.

L'encàrrec

L'encàrrec va ser un llibret escrit en anglès que el client va fer traduir automàticament al castellà. El resultat es podia llegir i s'entenia, però tenia errors, i alguns bastants breus. El text tractava el desenvolupalment d'una nova aplicació per al món de les finances, i exceptuant alguns termes tècnics, estilísticament el text no era massa ambiciós. Però en general hi havia tres errors es res repetien reiteradament:

  1. Com que el text original estava en anglès, la traducció automàtica canvica contínuament entre i usted, i sense cap criteri evident. En editar el text, vaig decidir fer ser el per al tot el llibret, pensant que el grup meta deu ser gent jove i interessada en assumptes financers.
  2. La traducció automàtica no podia diferenciar entre sinònims. Per exemple, en el cas dels adjectius misleading, deceiving i blurring va traduir engañoso tres vegades seguides.
  3. Tampoc pot traduir bé les frases fetes, per exemple fresh as a cucumber. En castellà no es diu fresco como un pepino, sino fresco como una lechuga o bé fresco como una rosa.

Com a resum puc dir que no crec que els traductors haguem de tenir por de Google Translate, DeepL o dels altres serveis que encara s'han de desenvolupar. De fet, el fenòmen es pot veure des de l'altra perspectiva: que estiguin aquí és una bona notícia, ja que tindrem molta feina.

Si vols saber més sobre el tema i vols aprofunditzar, pots llegir aquest article (en francès).

Vint anys a Alemanya

L'any 1998 L'estiu de 1998 me'n vaig anar a Alemanya per a estudiar. La meva

Vint anys a Alemanya Llegeix més »

L'any 1998

Mein Deutschland

L'estiu de 1998 me'n vaig anar a Alemanya per a estudiar. La meva idea era estudiar dos anys més per perfeccionar l'alemany i després tornar a Catalunya per treballar com a professora d'alemany. En aquella època no podia preveure que aquests dos anys es convertirien l'any 2015 en deu anys d'autònoma, i ara en vint anys amb una fantàstica família amb dos fills.

Carrera professional

Paral-lelament a la meva vida privada, també es va anar desenvolupant la meva carrera professionat, que s'ha donat pràcticament en la seva totalitat a Alemanya. Només vaig cotitzar un any a la Seguretat Social espanyola, abans d'anar-me'n a Alemanya. Primer van ser cinc anys a Dresde, Saxonia, on vaig treballar sobre tot com a professora de castellà en escoles de formació professional i per a adults, i després a Múnic (a partir de 2003), on m'he convertit en el que sóc avui en dia professionalment: traductora, autora, correctora de textos i professora, tot i que avui faig menys classes que abans. Entre altres, des de fa cinc anys tinc un curs de català al Institut für romanische Philologie de la universitat pública LMU München.

 

 

Com m'he adaptat a la cultura alemanya?

Tants anys a Alemanya no passen en va, i per això m'he adaptat en moltes coses que no són normals al meu país d'origen. Hi ha moles coses que m'agraden molt i que ja les faig amb tota naturalitat:

  • Les sabates. Aquí, quan algú arriba a casa d'un altre, es treu les sabates a fora. També es fa a les escoles. Els meus fills tenen dos parells d'espardenyes a l'escola: un parell per a les hores de classe i un altre per al menjador, on passen la segona part de la seva jornada escolar, per dinar i fer els deures.
  • La jornada. Aquí el dia comença molt aviat, i tot està organitzat sense fer pauses llargues. Això vol dir que es treballa fins a les cinc o les sis de la tarda, i així tothom té més temps per fer altres coses fins al final del dia.
  • La "Schultüte": És aquest conus que es veu a la imatge de l'aquesta entrada. El porten els nens, plens de realgs, el primer dia del primer curs de primària, i marca l'inici de la seva "carrera" com a escolars. Com que tenim dos fills, ja he pogut viure aquest fantàstic costum dos cops.
  • El temps de descans després de les 20:00 h. Els reglaments dels blocs de pisos bé valen una entrada a part. El que vull ressaltar aquí és el valor que es dóna al descans dels veïns.
  • Brindar. Al brindis alemany, és obligatori mirar-se als ulls cada cop que brindes amb algú de la taula. Al principi era una cosa ben estranya per a mi, però trobo que la idea és molt bonica: tots han de tenir en compte els altres comensals, ningú es queda sense el seu brindis.
  • L'estimat semàfor vermell, i els cartells al carrer on s'anuncia que hi pot haver nens al carrer (això té a veure amb el fet que aquí els nens comencen anar sols pel carrer quan són a l'escola). I també les multes. Sí, fa molts, molts anys, vaig haver de pagar cinc euros per haver passat un semàfor en vermell. Tot i que no hi havia gairebé trànsit perquè era de nit, la policia em va enxampar. No oblidaré mai aquell moment :-)
  • La separació de residus. Una cosa que fem a casa, evidentment, amb les corresponents galledes. Amb els anys he anat observant com els meus pares ho anaven adoptant també, i com es transformàven les ciutats amb els diferents contenidors de colors. Com aquí.
  • La puntualitat, també per a trobades privades, i per suposat, als transports públics. Jo ja era puntual quan era adolescent, i havia d'esperar molt sovint les meves amigues. La puntualitat que es practica aquí amb normalitat casa més amb el meu caràcter, sincerament.
  • El pampallugueig dels ulls quan es diu "hola" o saludes algú. Em sembla fabulós com els alemanys sempre pampallugueixen els ulls per dir-te hola. Jo encara no ho sé fer i crec que no ho aprendré mai, però agraeixo molt que m'ho facin :-)
  • Els aniversaris aquí mai es feliciten abans de la data. Diuen que porta mala sort. És una superstució curiosa, però és així.
  • El pa. El pa alemany. No podria viure sense ell.
  • Com que sóc mare, el meu marit i jo hem gaudit dels aventatges de la política familiar dels governs alemanys, sobre tot després de les reformes de Ursula von der Leyen com a ministra per a la familia, actualment ministra de defensa.
    Però tot i que m'he integrat bastant bé a la societat alemanya i que m'hi trobo molt bé, hi ha algunes coses que no he canviat. Per sort, la següent llista és més curta que la primera:
  • Els meus cognoms, que he mantingut. Segueixo sense entendre perquè les dones alemanyes renuncien al seu cognom quan es casen. Les dones no som criatures. Si els homes ho fessin den la mateixa mesura com ho fan les dones, d'acord, però la raó objetiva és que la gent aquí només té un cognom i no dos, i en cas de tenir fills, aquests reben el cognom comú. Però encara que la llei permet als dos cònjugues canviar el seu cognom pel de l'altre, la realitat és que aquest canvi el segueixen fent en un 90% les dones.
  • L'aigua amb gas. No m'agrada, i això que és la majoritària aquí. I ho trobo bastant contradictori: Alemanya té una de les millors xarxes d'aigua d'aixeta del món, i tanmateix aquest tipus d'aigua aquí es detesta.
  • Cafè de filtre amb nata. No, sisplau... A mi que em donin un bon cappuccino o un cafè amb llet. Quan vaig viure a Dresde, ara fa uns vint anys, només hi havia cafè de filtre amb nata. Però des de llavors el panorama de cafès a Alemanya ha canviat i a millor.
  • Menjars dolços. El meu contacte amb Alemanya va ser amb 17 anys en unes vacances per a adolescents a Bremen. No oblidaré mai quan un dia d'aquelles dues setmanes, i a més a les 13:00 h (tan aviat!) ens van donar una sopa de color vermell per a dinar. Després vaig assabentar-me que es tractava del plat "rote "Grütze", que es fa a base de fruites vermelles com els gerds.
  • El tracte de vostè. Els primers anys de viure aquí tractave de vostè a tothom, perquè em va costar molts anys entendre quan es pot oferir el tracte mutu de tu. Per sort, el tracte de vostè està canviant bastant i no és tan rígid com quan vaig arribar. I a més, ara tinc vint anys més i sóc una senyora respectable :-)

Traductora per a un autor autoeditor

La pregunta d'un autor que s'autoedita els seus llibres A finals de l'any 2017 em

Traductora per a un autor autoeditor Llegeix més »

La pregunta d'un autor que s'autoedita els seus llibres

Las sentencias de Amandan

A finals de l'any 2017 em va arribar una pregunta sorprenent per correu electrònic. Un escriptor i autoeditor, és a dir, un escritor que edita ell mateix les seves obres, volia que els seus llibres fossis traduïts al castellà, i em va demanar un pressupost per la traducció de cinc llibres que m'enviava ja amb aquell correu. Tots els llibres eren col·leccions d'aforismes i sentències que l'autor ja havia publicat en alemany.

Després d'una interessant conversa digital, ens vam posar d'acord en un preu global per a cada llibre. Fins al final de l'any 2017 ja havia traduït cinc llibres, que ell va maquetar i editar a continuació. Poden comprar-se com a e-books o com a llibres impresos. El nom de l'autor no el diré aquí, ja que no sé si vol ser anomenat pel seu antic nom. Els seus llibres en alemany i les meves traduccions encara són a amanzon.de i amazon.es.

També ens havíem posat d'adord en el preu de la traducció de més llibres per a l'any següent, amb un preu global i fixe, així com un data d'entrega concreta. En total haguessin sigut tretze llibres.

Les dues sorpreses

Però a finals de 2017 va arribar per a mi la primera sorpresa. Pareu màquines. No podia traduir cap llibre més. Per què, no ho sé. Tampoc vaig preguntar per les raons.

Però això no va ser la fi de les relacions entre l'autoeditor i jo. Al març de 2018 va venir la segona sorpresa. Tenia tres llibres més, també una col·leccions d'aforismes i sentències. A més, havia abandonat el seu nom anterior i n'adoptat un de nou: Amandan. Els tres nous llibres, amb el títol de Las sentencias de Amandan, els vaig traduir entre març i abril de 2018. Poden comprar-se per toms separats o com a antologia completa (un sol tom).

Des de llavors només he traduït alguns textos breus per a ell, sobre tot per a la seva pàgina (d'Amazon). Tinc curiositat per saber cómo continuarà la nostra "relació", o si continuarà. Ell mateix tampoc ho sap, perquè com ell mateix diu, "viu [avui] retirat i fa moltes coses, i si les fa, només per una alegría espontànea".

Ja veurem quan torna a sentir alegria per a escriure més llibres i potser per a encarregar-me de nou la seva traducció. Fins ahra ha estat una experiència molt gratificant.

Topònims alemanys en castellà

Llocs alemanys comuns en castellà Quan vaig fer la meva última correcció a una agència

Topònims alemanys en castellà Llegeix més »

Llocs alemanys comuns en castellà

Deutsche Ortsnamen auf Spanisch

Quan vaig fer la meva última correcció a una agència a la que vaig regularment per editar una revista per als treballadors d'una editorial muniquesa, va aparèixer el nom de la ciutat de Brunswick. La meva primer reacció va ser pensar que era un error, ja que es tractava d'una empresa alemanya. No me'n vaig adonar que aquesta persona denominava en castellà una ciudad alemanya. Fins i tot em va semblar que era una ciutat holandesa...  :-)

Després de buscar una mica per Internet ho vaig trobar: es tractava de la ciutat de Braunschweig, i la feina del traductor o de la traductora era correcte.

La traducció de topònims moltes vegades és una qüestió política, però en cada idioma hi ha tradicions i noms que s'han naturalitzat. En el cas d'alguns topònims en alemany hi ha una sèrie de ciutats que s'han traduit sempre. El grup que crida més l'atenció són les que es van fundar durant l'època de l'Impero Romà o a les que els romans els van donar un nom en llatí:

Aachen = Aquisgrán; Köln = Colonia; Trier = Tréveris; Speyer = Espira; Regensburg = Ratisbona; Wien = Viena

Altres topònims alemanys en castellà

Altres topònims alemanys en castellà són també tan corrents com la llista de dalt, altres no tant, però s'utilitza en mapes, en manuals o a la premsa. I evidentment també per a traduccions. Aquí una breu selección. Els sabies tots?

Bayern Baviera
Sachsen Sajonia
Frankfurt am Main Fráncfort del Meno
Göttingen Gotinga
Tübingen Tubinga
Niedersachsen Baja Sajonia
Nordrhein-Westfalen Renania del Norte-Westfalia
Rheinland-Pfalz Renania-Palatinado
Saarland Sarre
Schwaben Suabia

Una llista molt completa dels topònims alemanys en castellà pot trobar-se aquí.

Literatur trifft Gegenwart

De vegades la literatura que ja té uns quants anys pot ser molt actual. El

Literatur trifft Gegenwart Llegeix més »

Literatur GegenwartDe vegades la literatura que ja té uns quants anys pot ser molt actual. El tema polític més actual des de la segona meitat de l'any passat (2015) a Alemanya és l'arribada dels refugiats, la superació d'aquesta enorme tasca i l'aument de la ideologia ultradretana.

De tot això, el que a mi personalment em preocupa més és el tercer aspecte: que el pensament de la dreta i la xenofòbia augmentin o que com a mínim es facin més visibles. Per a moltes persones a Alemanya, l'origen exacte d'alguns ciutadans segueix sent el més important de saber. Però a Alemanya ja hi viu la segona i la tercera generació de gent amb el que s'anomena "transfons migratori" (Migrationshintergrund). Aquesta gent, però, ha nascut aquí, i encara s'espera d'ells que es confessin originaris del seu suposat país. Amb l'arribada dels refugiats temo que aquesta tendència es reafirmi, tot i que entre els refugiats hi ha molts nens que construiran la seva vida i la seva identitat aquí.

La literatura de Pere Calders (1912 - 1994)

Tot això em va tornar a cridar l'atenció quan els meus estudiants a la classe de català a la universitat LMU de Munic van llegir un conte de Pere Calders. Van llegir un text que l'editorial Eumo Editorial va adaptar per a estudiants principants.

Pere Calders és un dels millors i dels escriptors més famosos de la literatura catalana del segle XX. Després de la Guerra Civil espanyola va haver d'exiliar-se a Mèxic. Des d'allà, però, va seguir publicant i va tornar a Espanya l'any 1962.  Va escriure sobre tot contes, però també novel.les. La seva literatura es caracteritza per la seva ironia, de vegades fins i tot cinisme, també pels elements màgics que hi incorpora, potser influenciat pel "realismo mágico" de la literatura d'Amèrica Llatina.

El conte "Arriben dissimulant"

Els meus estudiants van llegir el conte "Arriben dissimulant", de la recopilació Invasió subtil i altres contes, que  es va publicar  el 1978 i va ser un gran èxit de vendes. En aquest recull de contes, l'autor escriu des de contes realistes fins a ciència ficció, amb l'estil del "realismo mágico", llavors tan en boga.

Einen Ausschnitt der Erzählung für Lerner
Einen Ausschnitt der Erzählung für Lerner

Aquest conte tracta el cas d'un home que troba un altre home en un restaurant. Aquest estranger li sembla molt sospitós. Encara que té un aspecte japonès, segons creu que té el protagonista, l'home menja productes autòctons, no viu al Japó, tampoc treballa al Japó i es vesteix com la gent del país, és a dir no de la manera com ho espera el protagonista, o sigui a la manera japonesa. L'estranger fins i tot porta un escut del Barça a la solapa de l'americana! Increíble. El nostre protagonista, és a dir el nostre català biològic, està molt "preocupat"...

Us sona aquesta actitud? Jo crec que sí. Lamentablement, la separació entre "bio" i no "bio" encara està molt estesa.

Si us interessa, aquí podeu baixar-vos el conte en català, castellà i alemany (traduccions pròpies) com a PDF*: Pere_Calders

Que us ho passeu bé llegint!

*Autorització de l'editorial Eumo Editorial.