Arxiu de la categoria: Aus dem Berufsalltag

Un podcast sobre la llengua catalana a la universidad LMU de Munic

Aprendre català a la universitat

Un col∙lega de la Ludwig-Maximilians-Universität (LMU) de Múnich em va proposar a l’agost de  de 2020 que gravéssim junts un podcast sobre la llengua catalana i també sobre els nostres estudiants. Faig classes de català a la universitat per a estudiants de Romanístiques i per a altra estudiants de carreres d’humanitats des de l’any 2013. En alguns semestres fins i tot s’hi apunta gent gran a través de l’oferta de la universitat per a les persones de la tercera edat.

La intenció del meu col∙lega és establir una sèrie de podcast amb treballadors i estudiants del Instituts für romanische Philologie (Institut de Filologia Romànica) de la universitat LMU München. La llengua principal de tots els podcast és el castellà, com aquest amb mi. No  descartem, tanmateix, que en un futur en gravem un altre o més en català. I qui sap, potser ell gravi també alguns podcast en portuguès i en gallec.

Podcast en part per llegir, en part per escoltar

Aquest podcast està disponible a la plataforma Moodle de la LMU München, que és interna. Això vol dir que només hi tenen accés els treballadors de l’institut o els estudiants matriculats.  Per a totes les altres persones interessades en el català, ofereixo el contingut del podcast aquí, després d’haver-ho parlat amb el meu company. Per motius de privacitat he transcrit les seves preguntes (a continuació com a LMU), però les meves pròpies respostes es poden sentir com a gravacions independents (a continuació com a LMU).

El podcast

LMU: Hola a todos. Hoy quiero conversar con mi colega, Montserrat Varela, sobre el catalán. En castellano, pero no descartando que en próximos podcasts lo hagamos en catalán, o que le adjuntemos a este podcast una versión catalana. Hola Montse, ¿qué tal estás?

MV: Primera respuesta

LMU: ¿Qué piensas de la actual situación del catalán? ¿Crees que los fuertes debates y conflictos de los últimos años han contribuido positiva o negativamente a la percepción del catalán como lengua por parte de los no catalanoparlantes y potenciales estudiantes del catalán?

MV: Segunda respuesta

LMU: Pues pienso que los muchos vaivenes políticos y sociales sí pueden influir. Creo que se han roto algunos puentes, y eso, si es verdad, puede despertar el interés de querer saber más sobre el asunto y querer estudiar esa lengua y cultura catalana. Pero… por otro lado no creo que no pueda causar también el efecto de percibir como incierto el estatus social y político de la lengua y, por tanto, también su prestigio. Puede, por ejemplo, mermar la voluntad de hacer un semestre o año de intercambio en una universidad catalana, ¿no crees? Y volviendo a tus estudiantes, ¿qué motivación percibes en ellos?, ¿qué valor le dan ellos a su aprendizaje, según lo que te cuentan ellos?

MV: Tercera respuesta

LMU: Son aspectos interesantes. Pues, sí, parece que el estudiantado del catalán tiene un perfil más marcado, aunque, permíteme la objeción, seguramente no todos los estudiantes del español escogen esa lengua por prestigio o por haberla estudiado ya en el instituto. Lo que me llama la atención es que dices que la mayoría de las informaciones que se reciben aquí sobre Cataluña pequen en cierto grado de perspectivismo… puede ser… y que los estudiantes que normalmente tienes en clase tienen otros canales para informarse, sobre todo por estar vinculados a las regiones catalanoparlantes más allá del mero interés filológico. Entonces ¿cómo se podrían llegar a interesar por el catalán las personas carentes de este vínculo, un vínculo digamos más bien personal? ¿Qué aspectos de la lengua catalana, como fenómeno, resaltarías?

MV: Cuarta respuesta

LMU: Estoy totalmente de acuerdo, Montse. Y me parece también un buen comentario final. Así que, nada que añadir, salvo darte las gracias por protagonizar este podcast y mostrarnos algunos aspectos relevantes de la lengua y cultura catalanas, que, por cierto, ofrecemos en nuestro instituto como segunda lengua románica y hasta un nivel B2 inicial. Esperemos que la gente se siga apuntando, siga disfrutándolo, para conocer la realidad plural plural de España, lingüística y cultural, y no solo de España, como nos has recordado. Gracias, otra vez, y hasta luego.

MV: Quinta respuesta

LMU: Perfecte. Fins aviat a tothom!

Dos entrades més sobre (aprender) català en aquest blog (en alemany):

Seminari sobre gestió de projectes: un resum

Gestió de projectes: la feina invisible d’una autònoma

Algún em va dir un dia que la paraula alemanya “selbstständig”, autònom, en realitat vol dir que un treballa sol (selbst) i contínuament (ständig). Per als autònoms com jo això vol dir que la feina no comença ni quan s’ha confirmat l’encàrrec ni quan l’hem acabat i entregat al client.

Abans i després cal fer moltes altres tasques: escriure correus electrònics, valorar el volum de feina d’un encàrrec, seguir el seu pagament, i de vegades també reclamar el pagament d’una factura pendent, etc. Tenint pocs clients és possible tenir-ho tot sota control, però si el nombre de clients augmenta amb el temps, és fàcil perdre el compte de tots els encàrrecs, correus electrònics, factures pendents o no, etc. Continua llegint

Topònims alemanys en castellà

Llocs alemanys comuns en castellà

Quan vaig fer la meva última correcció a una agència a la que vaig regularment per editar una revista per als treballadors d’una editorial muniquesa, va aparèixer el nom de la ciutat de Brunswick. La meva primer reacció va ser pensar que era un error, ja que es tractava d’una empresa alemanya. No me’n vaig adonar que aquesta persona denominava en castellà una ciudad alemanya. Fins i tot em va semblar que era una ciutat holandesa…  :-)

Després de buscar una mica per Internet ho vaig trobar: es tractava de la ciutat de Braunschweig, i la feina del traductor o de la traductora era correcte.

Deutsche Ortsnamen auf Spanisch

La traducció de topònims moltes vegades és una qüestió política, però en cada idioma hi ha tradicions i noms que s’han naturalitzat. En el cas d’alguns topònims en alemany hi ha una sèrie de ciutats que s’han traduit sempre. El grup que crida més l’atenció són les que es van fundar durant l’època de l’Impero Romà o a les que els romans els van donar un nom en llatí:

Aachen = Aquisgrán; Köln = Colonia; Trier = Tréveris; Speyer = Espira; Regensburg = Ratisbona; Wien = Viena

Altres topònims alemanys en castellà

Altres topònims alemanys en castellà són també tan corrents com la llista de dalt, altres no tant, però s’utilitza en mapes, en manuals o a la premsa. I evidentment també per a traduccions. Aquí una breu selección. Els sabies tots?

Bayern Baviera
Sachsen Sajonia
Frankfurt am Main Fráncfort del Meno
Göttingen Gotinga
Tübingen Tubinga
Niedersachsen Baja Sajonia
Nordrhein-Westfalen Renania del Norte-Westfalia*
Rheinland-Pfalz Renania-Palatinado*
Saarland Sarre
Schwaben Suabia

Una llista molt completa dels topònims alemanys en castellà pot trobar-se aquí.