De vegades la literatura que ja té uns quants anys pot ser molt actual. El tema polític més actual des de la segona meitat de l'any passat (2015) a Alemanya és l'arribada dels refugiats, la superació d'aquesta enorme tasca i l'aument de la ideologia ultradretana.
De tot això, el que a mi personalment em preocupa més és el tercer aspecte: que el pensament de la dreta i la xenofòbia augmentin o que com a mínim es facin més visibles. Per a moltes persones a Alemanya, l'origen exacte d'alguns ciutadans segueix sent el més important de saber. Però a Alemanya ja hi viu la segona i la tercera generació de gent amb el que s'anomena "transfons migratori" (Migrationshintergrund). Aquesta gent, però, ha nascut aquí, i encara s'espera d'ells que es confessin originaris del seu suposat país. Amb l'arribada dels refugiats temo que aquesta tendència es reafirmi, tot i que entre els refugiats hi ha molts nens que construiran la seva vida i la seva identitat aquí.
La literatura de Pere Calders (1912 - 1994)
Tot això em va tornar a cridar l'atenció quan els meus estudiants a la classe de català a la universitat LMU de Munic van llegir un conte de Pere Calders. Van llegir un text que l'editorial Eumo Editorial va adaptar per a estudiants principants.
Pere Calders és un dels millors i dels escriptors més famosos de la literatura catalana del segle XX. Després de la Guerra Civil espanyola va haver d'exiliar-se a Mèxic. Des d'allà, però, va seguir publicant i va tornar a Espanya l'any 1962. Va escriure sobre tot contes, però també novel.les. La seva literatura es caracteritza per la seva ironia, de vegades fins i tot cinisme, també pels elements màgics que hi incorpora, potser influenciat pel "realismo mágico" de la literatura d'Amèrica Llatina.
El conte "Arriben dissimulant"
Els meus estudiants van llegir el conte "Arriben dissimulant", de la recopilació Invasió subtil i altres contes, que es va publicar el 1978 i va ser un gran èxit de vendes. En aquest recull de contes, l'autor escriu des de contes realistes fins a ciència ficció, amb l'estil del "realismo mágico", llavors tan en boga.
Aquest conte tracta el cas d'un home que troba un altre home en un restaurant. Aquest estranger li sembla molt sospitós. Encara que té un aspecte japonès, segons creu que té el protagonista, l'home menja productes autòctons, no viu al Japó, tampoc treballa al Japó i es vesteix com la gent del país, és a dir no de la manera com ho espera el protagonista, o sigui a la manera japonesa. L'estranger fins i tot porta un escut del Barça a la solapa de l'americana! Increíble. El nostre protagonista, és a dir el nostre català biològic, està molt "preocupat"...
Us sona aquesta actitud? Jo crec que sí. Lamentablement, la separació entre "bio" i no "bio" encara està molt estesa.
Si us interessa, aquí podeu baixar-vos el conte en català, castellà i alemany (traduccions pròpies) com a PDF*: Pere_Calders
Que us ho passeu bé llegint!
*Autorització de l'editorial Eumo Editorial.
Pingback: Ein Podcast der LMU über die katalanische Sprache - puntoyaparte